Grammatica catalana

Da Wikipedia, l'enciclopedia libera.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

Il seguente articolo illustra i lineamenti della grammatica catalana e alcuni vocaboli base.

Grammatica catalana[modifica | modifica wikitesto]

Articolo determinativo e indeterminativo[modifica | modifica wikitesto]

L'articolo determinativo si accorda in genere e numero al nome a cui si riferisce.

  • Al maschile è el, a meno che il vocabolo inizi per vocale e per H muta: in tal caso, si riduce in l', come in francese e italiano. Al plurale, diventa els.
  • Al femminile è la, a meno che il vocabolo inizi per vocale e H muta: in tal caso, si riduce in l', come in francese e italiano. Il genere è dunque disambiguato dalla parola stessa. Al plurale, diventa les.
  • L'articolo indeterminativo è identico all'italiano e spagnolo: un (maschile) > una (femminile)

Il maschile e femminile e passaggio di genere (nomi e aggettivi); il singolare e plurale; il diminutivo[modifica | modifica wikitesto]

Il catalano ha due numeri (singolare e plurale) e due generi (maschile e femminile) marcati con la morfologia attaccata alla radice della parola eccetto in dei casi (e.g. i nomi non contabili, come "latte", e le parole che nel passaggio di genere mutano in radice, e.g. padre > madre). Il passaggio di genere è possibile nei nomi comuni di persona, inclusi i mestieri (e.g. il professore > la professoressa).

Di base, i nomi maschili singolari finiscono in consonante e si mutano al femminile aggiungendo -a, e.g. el professor > la professora. Questo principio si ritrova pure negli aggettivi variabili.

I nomi invariabili finiscono sia al maschile che al femminile in -a, come in spagnolo e italiano, e.g. el dentista > la dentista, ma il genere si riconosce proprio dall'articolo determinativo e indeterminativo (sia al singolare che al plurale). Gli aggettivi invariabili, come in altre lingue romanze, finiscono in -il (e.g. facile, difficile > fàcil, difícil) e in cedilla -ç (e.g. felice > feliç).

Il plurale dei nomi, come in spagnolo e francese, di base, si forma aggiungendo la -s al maschile (e.g. el clima > els climas). Nel secondo caso, i nomi maschili in -ç, -s e in -ex al plurale mutano in -ços, -sos e -xos, cioè presentano -os (e.g. el braç > els braços; el gas > els gasos; el complex > els complexos). Nel terzo caso, i nomi in -ís in più subiscono la mutazione dell'accento acuto in una dieresi/umlaut/tréma: e.g. el país > els països: presentano -ïsos.

Quanto ai nomi femminili al plurale, quelli in -a mutano in -es (e.g. la gata, la profesora > les gates, les profesores). Quelli che finiscono in vocale accentata sia in pronuncia che in ortografia (il caso tipico è l'analogo del suffisso italiano -iòne), subiscono l'aggiunta di -ns e la caduta ortografica dell'accento, e.g. la solució > les solucions. Questo caso particolare comunque è difficile da sbagliare siccome funziona come l'italiano, spagnolo e francese (semplicemente, al singolare la -n è caduta).

Questi lineamenti base valgono pure per gli aggettivi. In più, se finiscono in vocale, semplicemente si aggiunge -a. Si ricorda anche che alcuni sono invariabili in genere, ma variabili in numero: alcuni esempi sono molt > molta, cru > crua, generós > generosa (attenzione alla caduta ortografica dell'accento nella vocale dell'ultima sillaba); dolç > dolços, fàcil > fàcils, molt > molts, generós > generosos (ancora una volta cade in ortografia l'accento). Le uniche tre eccezioni sono:

  • gli aggettivi in -t, in cui la /t/ subisce una sonorizzazione marcata pure in ortografia -at > -ada (plurale -ats > -ades), e.g. educat > educada; educats > educades, oppure benvingut > benvinguda; benvinguts > benvingudes.
  • l'aggettivo "blu", blau > blava; blaus > blaves.
  • l'aggettivo "giallo", groc > groga; grocs > groges (cioè la /k/ si sonorizza in /g/ e la mutazione si segnala pure in ortografia).

Il diminutivo si esprime con il suffisso -et (> -ets), femminile -eta (> -etes).

Pronomi e aggettivi dimostrativi (deissi prossimale e distale)[modifica | modifica wikitesto]

Deittico

spaziale

Traduzione Genere
Aquest Questo maschile
Aquests Questi maschile
Aquesta Questa femminile
Aquestes Queste femminile
Aquell Quello maschile
Aquells Quelli maschile
Aquella Quella femminile
Aquelles Quelle femminile

I gradi dell'aggettivo: comparativo di maggioranza, uguaglianza e minoranza; superlativo relativo e assoluto[modifica | modifica wikitesto]

  • Il comparativo di maggioranza si ottiene con la copula "essere" seguito dalla struttura més [aggettivo] que X.
  • Il comparativo di uguaglianza si ottiene invece con la struttura tan [aggettivo] com X.
  • Il comparativo di minoranza si ottiene infine con la struttura menys [aggettivo] que X.
  • Il superlativo relativo si rende con la copula seguita da el/els/la/les més [aggettivo] de l'/de la [gruppo/cerchia]. L'articolo giusto deriva dal singolo caso. In alternativa, se non è nome del predicato, allora il superlativo relativo chiaramente è el/els/la/les [nome di riferimento] més [aggettivo] de l'/de la [gruppo/cerchia].
  • Il superlativo assoluto, se non si rende con avverbi come "molto, estremamente" (molt, estremament) seguito dall'aggettivo, si ottiene con il suffisso -íssim (-íssima) > -íssims (-íssimes) tale per, cui se è presente una vocale a fine parola, essa cade.

Pronomi personali e pronomi deboli[modifica | modifica wikitesto]

I pronomi deboli si usano come complemento di termine dopo il soggetto (e.g. dammi) e come oggetto diretto prima del verbo (e.g. lui m'avvisa, lui mi chiama). In quelli oggetto diretto, esiste una doppia versione al singolare: si mette un apostrofo (per un'antica caduta di vocale) se il verbo inizia per vocale.

Pronome

soggetto

Traduzione Pronome debole

(c. termine)

Pronome debole

(c. oggetto)

Jo Io ... me, ...'m m'...; em ...
Tu Tu ... te t'...; et ...
Ell; Ella;

Vostè

Lui/egli; lei/ella;

Sua Signoria (formale)

... lo/la l'...; lo/la ...; li (form.)...
Nosaltres Noi ... nos ens ...
Vosaltres Voi ... vos et ... [vos]
Ells; Elles;

Vostès

Essi/esse/loro;

Lorsignori (formale)

... los/les els/les ...

Nosaltres e vosaltres si possono paragonare allo spagnolo "nosotros, vosotros", al dialetto veneto "noialtri, voialtri" e al dialetto siciliano "n(u)a(n)tri, v(u)atri". Per rendere il complemento di vantaggio (e.g. "L'ho fatto per te, lavoro per lui"), si usano i pronomi soggetto (solo "jo" cambia con "mi", e.g. per mi, per tu...).

Pronomi e aggettivi possessivi[modifica | modifica wikitesto]

Gli aggettivi possessivi possono avere l'articolo determinativo davanti, come in italiano e contrariamente al francese e spagnolo. Come in spagnolo e portoghese, alla terza persona singolare e plurale non c'è distinzione, ma per evitare ambiguità, si può usare la dicitura per esteso.

Vocabolo Plurale Traduzione
(el) meu > (la) meva (els) meus > (les) meves mio, mia; miei, mie
(el) teu > (la) teva (els) teus > (les) teves tuo, tua; tuoi, tue
(el) seu/vostè > (la) seva

[de ell/ella, de vostè]

(els) seus > (les) seves suo, sua; suoi, sue
(el) nostre > (la) nostra (els/les) nostres nostro, nostra; nostri, nostre
(el) vostre > (la) vostra (els/les) vostres vostro, vostra; vostri, vostre
(el) seu/vostè > (la) seva

[de ells/elles, de vostès]

(els) seus > (les) seves loro [di esso/a; di essi/e]

Pronomi/aggettivi indefiniti e espressioni simili[modifica | modifica wikitesto]

Pronome Traduzione
Tot el...; toda l'/la... Tutto..., tutta...
Tots els...; totes les... Tutti..., tutte...
Alguns..., algunes Alcuni..., alcune...
Una mica de/d'... Un po' di...
Cap... Nessun(o)..., nessuna...
Tothom Tutti (quanti)
Ningú Nessuno
Algú Qualcuno
Tot Tutto
Res Niente
Alguna cosa Qualcosa
Cadascun Ciascuno/ognuno
D'alguna manera In qualche modo
Amb algú Con qualcuno
A algú A qualcuno
Per algú Da/per qualcuno
Enlloc Da nessuna parte

("nowhere")

En algun lloc Da qualche parte
Pertot arreu Ovunque

Preposizioni semplici e articolate[modifica | modifica wikitesto]

Preposizione Significato
a in/a... (c. termine, stato in luogo, moto a luogo,

c. di tempo determinato)

de di... (c. specificazione, c. argomento)
entre X i Y tra X e Y
per per/da... (c. vantaggio, c. fine/scopo,

c. d'agente e di causa efficiente)

fins a fino a...
amb con.. (c. di compagnia e unione, c. di mezzo)
des de da...
en in... (c. stato in luogo, c. di tempo)
a través de attraverso...
sense senza...
capa in direzione di...
davant (da) davanti a...
darrere (de) dietro a... (vedi francese "derrière")

Dalla tabella, si evince che in catalano non si esiste una distinzione come in spagnolo tra "por" e "para": "per/da" si rendono con un'unica preposizione.

Quanto alle preposizioni articolate (preposizione +articolo determinativo, e.g. "di +il" > del), in catalano con quello determinativo ne esistono solo quattro: de +el > del; de +els > dels, a cui si aggiunge per +el > pel; per +els > pels. Negli altri casi, non si forma nessuna contrazione, e.g. de l', de la, de les. Con l'articolo indeterminativo, come in italiano colloquiale, si ottengono de +un > d'un; de +una > d'una.

Esclamazioni/interiezioni[modifica | modifica wikitesto]

Alcune esclamazioni che si possono sentire in catalano sono "Ah! Oh! Ai (dolore)! Ei (cioè "Ehi!")! Ui! Ep! Apa! Vaja (wow!)", mentre altre più elaborate sono "Quina +nome!" (e.g. Quina sorpresa!) e "Que +aggettivo!" (e.g. Que difícil! Que bella que és aquesta ciutat!). Per dire "Pronto" al telefono, si usa "Digui!", mentre per dire "Che?" quando non si capisce si usa "Què? Eh?".

Domande in catalano e pronomi/avverbi interrogativi[modifica | modifica wikitesto]

Le domande in catalano si formano con la sola intonazione crescente e con l'aggiunta di un solo punto di domanda a fine frase (contrariamente allo spagnolo, in cui il punto esclamativo e di domanda compaiono a inizio e fine frase ribaltati l'uno rispetto all'altro): non sono presenti inversioni enfatiche e simili. Laddove sono presenti pronomi interrogativi (e quindi non domande dirette che prevedono di default una risposta breve), il pronome è a inizio frase, come in tutte le lingue romanze, e.g. che cosa scrivi? Què estàs escrivint? Infine, esiste pure la question tag colloquiale affiancata alla frase in forma non interrogativa, che in catalano è "..., oi?" (...giusto?) oppure "..., no?" (...no?) in base al fatto che si chiede la smentita o conferma, e.g. Tu sei catalano, no? Ets català, no?

Quanto ai pronomi interrogativi, che non subiscono variazioni se usati nelle affermazioni/constatazioni (eccetto uno, "perché"), essi sono:

Vocabolo Traduzione
Qui? Chi
Què? Cosa
Quan? Quando
On? Dove

[latino "unde"]

[francese "où"]

Com? Come
Per què...?

(Perquè...)

Perché?

(Perchè...)

A qui? A chi
De qui? Di chi
De què? Di cosa
Amb qui? Con chi
Amb què? Con cosa
Quant de temps? Da quanto
Quant(a)? Quanto/a
Quants? Quantes? Quanti/e
Per qui? Da chi
Per què? Da cosa
Per qui? Per chi
Per què? Per cosa
Quin(a)? Quale?
Quins? Quines? Quali?

"Chi", contrariamente allo spagnolo e come l'italiano e francese, ha una sola forma, mentre in spagnolo ha il singolare e il plurale ("quien > quienes"). "Quale", contrariamente all'italiano, è variabile in genere.

I connettivi principali[modifica | modifica wikitesto]

Connettivo Traduzione
i e
o o/oppure
però però/ma
malgrat això comunque/malgrado ciò
de totes maneres comunque [anyway]
a propòsit a proposito
perquè perchè...
no només... sinó que també... non solo... ma inoltre...
per tant;

com a conseqüència, ...

dunque/pertanto;

di conseguenza...

per contra di contro, [nuovo soggetto]
al contrari al contrario, [smentita]
a més in più
primer de tot innanzitutto/prima di tutto,
concloure in conclusione
al final alla fine

Introduzione al sistema verbale[modifica | modifica wikitesto]

I verbi in catalano sono composti da radice verbale e suffisso, tale per cui con la morfologia il verbo si coniuga per ogni pronome personale. Il catalano ha tre coniugazioni: verbi in -ar (1°, il gruppo più grosso), verbi in -er/re (2°), verbi in -ir (3°), come in altre lingue romanze. La coniugazione si ottiene osservando l'infinito, che è anche la forma base dei verbi nel dizionario. Si ricorda che, in pronuncia, la -r dell'infinito cade. Alcuni verbi sono irregolari (per esempio, se ne trovano svariati nella seconda coniugazione) e, durante la coniugazione, in alcune persone subiscono una mutazione della radice verbale.

Il catalano ha il verbo "essere" (ser) come copula e ausiliare e due verbi "avere", come in spagnolo (e contrariamente al portoghese, francese e italiano): uno che si usa solo come ausiliare (haver) e come verbo principale che esprime il possesso (tenir). I tempi composti hanno l'ausiliare avere seguito dal participio passato (-ar > -at; -er/re > -ut; -ir > -it), mentre la diatesi passiva si ottiene con l'utilizzo dell'ausiliare essere. Alcuni participi sono irregolari, e.g. obrir > obert (aprire > aperto), come in italiano e spagnolo. Mentre in italiano e francese alcuni verbi prendono "essere" come ausiliare (e.g. "io ho mangiato" VS "io sono arrivato") siccome esiste una distinzione tra verbi inaccusativi e inergativi, in catalano (come pure in spagnolo e portoghese) non c'é: l'ausiliare è sempre "haver" (e-g- "io ho venuto, io ho arrivato").

Il catalano, come altre lingue romanze, può specificare se un'azione al presente è generica o abituale oppure è in fase di svolgimento (presente semplice VS presente continuato, e.g. io parlo VS io sto parlando). Il presente continuato si forma con il verbo "stare" (estar), che si può pensare come un verbo ancillare, un "appoggio", seguito dal gerundio (-ar > -ant, -er/re > -ent; -ir > -int). In sintesi, è quasi identico all'inglese (e.g. io sto dormendo > I am sleeping > Jo estic dormint) e si forma quasi come in spagnolo, portoghese (sia lusitano/europeo che brasiliano) e italiano: "io sto dormendo" (in portoghese brasiliano si rende come "io sto dormendo", mentre in quello lusitano come "io sto a dormire"). In latino medievale, si rendeva con il verbo essere e il participio, e.g. "io sono dormiente". Il verbo "estar" si usa non solo per tradurre "stare" e esprimere il presente continuato, ma nella parlata colloquiale di Valencia si usa anche per indicare lo stato in luogo al posto del verbo essere, e.g. "Sono a casa > sto in casa".

Per rendere "c'è, ci sono; c'era, c'erano; ci sarà, ci saranno", si usa "hi ha +oggetto/i" (non cambia pure se l'oggetto è al plurale), "hi avia +oggetto/i" (idem) e "hi haurà +oggetto/i" (idem). L'invariabilità del verbo esserci, che si rende con un utilizzo particolare di "avere" al singolare, è in comune con lo spagnolo e portoghese. Infine, il verbo "essere" è copula in un predicato nominale se si indica la professione, nome proprio e nazionalità (più lo stato in luogo, "Io sono qui"), ma in tutti gli altri casi (cioè se il nome del predicato è un aggettivo qualificativo, e.g. "io sono felice") si usa il verbo "stare", come in spagnolo e portoghese, e.g. "Jo estic content", letteralmente "io sto contento".

Il verbo essere, avere (x2) e stare[modifica | modifica wikitesto]

Si offre qui sono la coniugazione al presente indicativo, passato remoto, imperfetto e futuro semplice dei quattro verbi principali, tenendo conto che "avere" è reso con due verbi. Alla prima persona del presente, il verbo finisce in -c, che nel catalano balearico può cadere.

Presente indicativo[modifica | modifica wikitesto]

Pronome Essere

(ser)

Avere

(haver)

Avere

(tenir)

Stare

(estar)

Jo sóc he... tinc estic
Tu ets has... tens estàs
Ell/Ella; Vostè és ha... està
Nosaltres som h(av)em... tenim estem
Vosaltres sou h(av)eu... teniu esteu
Els/Elles; Vostès són han... tenen estan

Passato remoto[modifica | modifica wikitesto]

Pronome Essere

(ser)

Avere

(haver)

Avere

(tenir)

Stare

(estar)

Jo fui haguí tinguí estiguí
Tu fores hagueres tingueres estingueres
Ell/Ella; Vostè fou haguí tingué estigué
Nosaltres fórem haguérem tinguérem estiguérem
Vosaltres fóreu haguéreu tinguéreu estiguéreu
Els/Elles; Vostès foren hagueren tingueren estigueren

Imperfetto[modifica | modifica wikitesto]

Pronome Essere

(ser)

Avere

(haver)

Avere

(tenir)

Stare

(estar)

Jo era havia tenia estava
Tu eres havies tenies estaves
Ell/Ella; Vostè era havia tenia estava
Nosaltres érem havíem teníem estàvem
Vosaltres éreu havíeu teníeu estaves
Els/Elles; Vostès eren havien tenien estaven

Futuro semplice[modifica | modifica wikitesto]

Pronome Essere

(ser)

Avere

(haver)

Avere

(tenir)

Stare

(estar)

Jo seré hauré tindré estaré
Tu seràs hauràs tindràs estaràs
Ell/Ella; Vostè serà haurà tindrà estarà
Nosaltres serem haurem tindrem estarem
Vosaltres sereu haureu tindreu estareu
Els/Elles; Vostès seran hauran tindran estaran

Tre esempi di verbi regolari coniugati all'indicativo[modifica | modifica wikitesto]

Per dare un'idea di come funzioni la coniugazione dei verbi in catalano, si offre la coniugazione al presente semplice, presente continuato, passato remoto, imperfetto e futuro semplice di due verbi regolari e di uno irregolare di tre coniugazioni diverse: parlare, bere, dormire (parler, beure, dormir). "Beure", come svariati altri verbi della seconda coniugazione, è irregolare, quindi va in parte imparato a memoria (come già accennato, in delle persone la radice beu- muta. Per la precisione, alla prima persona si registrano sempre mutazioni).

Presente indicativo e continuato[modifica | modifica wikitesto]

Pronome parlar beure dormir presente continuato
Jo parlo bec dormo estic parlant/bevent/dormint
Tu parles beus dorms parles; estàs parlant/bevent/dormint
Ell/Ella; Vostè parla beu dorm parla; està parlant/bevent/dormint
Nosaltres parlem bevem dormim parlem; estem parlant/bevent/dormint
Vosaltres parleu beveu dormiu parleu; esteu parlant/bevent/dormint
Els/Elles; Vostès parlen beuen dormen parlen; estan parlant/bevent/dormint

Passato remoto[modifica | modifica wikitesto]

Pronome parlar beure dormir
Jo parlí beguí dormí
Tu parlares begures dormires
Ell/Ella; Vostè parlà begué dormí
Nosaltres parlàrem beguérem dormírem
Vosaltres parlàreu beguéreu dormíreu
Els/Elles; Vostès parlaren begueren dormiren

Imperfetto[modifica | modifica wikitesto]

Pronome parlar beure dormir +estar
Jo parlava bevia dormia estava parlant/bevent/dormint
Tu parlaves bevies dormies estaves parlant/bevent/dormint
Ell/Ella; Vostè parlava bevia dormia estava parlant/bevent/dormint
Nosaltres parlàvem bevíem dormíem estàvem parlant/bevent/dormint
Vosaltres parlàveu bevíeu dormíeu estaves parlant/bevent/dormint
Els/Elles; Vostès parlaven bevien dormien estaven parlant/bevent/dormint

Futuro semplice[modifica | modifica wikitesto]

Pronome parlar beure dormir +estar
Jo parlaré beuré dormiré estaré parlant/bevent/dormint
Tu parlaràs beuràs dormiràs estaràs parlant/bevent/dormint
Ell/Ella; Vostè parlarà beurà dormirà estarà parlant/bevent/dormint
Nosaltres parlarem beurem dormirem estarem parlant/bevent/dormint
Vosaltres parlareu beureu dormireu estareu parlant/bevent/dormint
Els/Elles; Vostès parlaran beuran dormiran estaran parlant/bevent/dormint

Imperativo[modifica | modifica wikitesto]

  • (Tu) Parla! Beu! Dorm!
  • (Vosaltres) Parleu! Beveu! Dormiu!

Vocaboli base in catalano[modifica | modifica wikitesto]

Convenevoli e simili espressioni fisse e diffuse[modifica | modifica wikitesto]

I convenevoli, siccome sono espressioni formulaiche che cambiano in toto o in parte da una lingua all'altra, si imparano a memoria e mettendoli in coppia con la risposta. Altre espressioni indicate sono molto diffuse, fisse e utili, e.g. "aiuto!".

Convenevoli/espressioni Traduzione
Hola! Ciao!
Hola Carles! Ciao Carles!
Hola a tothom! Ciao a tutti/e!
Bon dia (a tothom)! Buongiorno (a tutti)! (formale)
Bon dia senyor Contreras! Buongiorno, signor Contreras!
Encantat de coneixe't/conèixer-te! Piacere di conoscerti/conoscervi
Benvingut a Espanya! Benvenuto/i/a/e in Spagna!
Benvingut a Catalunya/

Benvingut a les Illes Balears!!

Benvenuto in Catalogna/nelle Isole Baleari!
Benvinguts a tothom a Barcelona! Benvenuti a tutti a Barcellona!
Molt (de) temps sense veure! Non ci vediamo da tanto tempo!
Com estàs (avui)? Come stai (oggi)?
Tot està bé? Tutto bene?
Estic bé, gràcies. Sto bene, grazie.
Què passa? Come butta? Che c'è di nuovo? (What's up?)
(Moltes) gràcies (Molte) grazie.
Ets benvingut. Di niente.
Adéu! Arrivederci! Addio!
Et veig després! A più tardi! / Ci vediamo dopo!
Ens veiem demà (al matí) Ci vediamo domani (mattina)!
Ens veiem a la propera! Alla prossima!
Ens veiem el dilluns! Ci vediamo lunedì!
Ho sento (molt). Scusa (tantissimo)
Que vagi de gust! opp. Que aprofiti!

opp. Gaudeix del teu menjar!

Buon appetito!
Enhorabona (pels vostres esforços) Congratulazioni (per il tuo impegno)!
Disculpi'm senyor, ... Scusi signore, ... [per attirare l'attenzione]
Bona tarda! Buon pomeriggio!
Bon vespre! Buonasera
Bona nit! Buonanotte (e sogni d'oro)
Quina hora es? Che ore sono?
Quina és la data d'avui? Che giorno è oggi?
Com et dius? Come ti chiami?
Quin és el teu número de telèfon? Qual è il tuo numero di telefono?
Quants anys tens? Quanti anni hai?
Si us plau, em podríeu donar la vostra adreça? Per favore, potresti dirmi il tuo indirizzo?
Si us plau, em podríeu donar la vostra

adreça de correu electrònic?

Per favore, potresti dirmi il tuo indirizzo email?
Podria dir-me on és X? Per favore, potrebbe dirmi dove è X?
Estimat Carles, ... Caro Carles, ...
Benvolguda Senyora Contreras, ... Cara signora Contreras, ...
Feliç aniversari (a tu)! Buon compleanno!
Bon viatge (a tothom)! Buon viaggio (a tutti)!
Bon any nou (a tothom)! Buon anno nuovo (a tutti)!
Cap problema! Nessun problema!
No No
Ajuda (si us plau)! Aiutami (per favore)!
Tinc (molta) gana Ho (molta) fame
Tinc (molta) set Ho (molta) sete
Tinc (molt de) fred Ho (molto) freddo
Estic ferit Sono ferito
No parlo molt bé el català. Non parlo benissimo il catalano
Com es diu X en català? Come si dice X in catalano?
Parles una mica espanyol/anglès? Parli un pochino di inglese/spagnolo?
Com et puc ajudar? Necessites ajuda? Come posso aiutarti? Hai bisogno di aiuto?

Nomi di persona maschili e femminili diffusi catalani[modifica | modifica wikitesto]

Vengono qui elencati alcuni nomi diffusi in catalano per dare un'idea molto vaga di come siano.

Nomi maschili Nomi femminili
Alexandre Alba
Arnau Caterina
Guillem; Guim Estel; Estelle
Iker Flor
Jordi (< George) Marta
Oriol (< oro) Luisa
Nicolau Jacinta
Pascual Abril
Adrià Agnès
Adam Alba
Albert Alexandra
Aleix Alèxia
Andreu Alícia
Artur Àngela
August Beatriu
Bernat Berta
Donat Blanca
Carles Carla
Eduard Caterina
Enric Clara
Eric Clàudia
Ernest Cristina
Felip Diana
Feliu Dolors
Ferran Elisabet
Francesc Emma
Gabriel Estel
Gerard Ester
Gonçal Fàtima
Hèctor Gemma
Hug Helena
Isaac Iolanda
Jan Iris
Joaquim Joana
Jordà Jana
Josep Laia (< Eulalia)
Llorenç Laura
Lluc Magdalena
Marcel Margarida
Mateu Maria
Max Marta
Miquel Martina
Nicolau Meritxell
Oliver Natàlia
Quim Paula
Raimon; Ramon Remei
Ricard Rosa
Robert Sara
Roc Sofia
Roderic Susanna
Rubèn Teresa
Vicenç Valèria
Xavi; Xavier Victoria
Ximo (< Joaqim) Zoè

Nomi comuni di persona (e.g. mestieri)[modifica | modifica wikitesto]

(Al singolare, viene inserito l'articolo indeterminativo per distinguere "a/an", mentre l'articolo determinativo "the" non presenta difficoltà siccome è invariabile a priori)

Vocabolo

(maschile)

Vocabolo

(femminile)

Traduzione
el professor > els professors la professora > les professores il professore
l’empleat > els empleats l’empleada > les empleades l'impiegato
el secretari > els secretaris la secretària > les secretàries il segretario (di uffici o grandi istituzioni)
el bibliotecari > els bibliotecaris la bibliotecària > les bibliotecàries il bibliotecario
l’actor > els actors l'actriu (irr.) > les actrius l'attore
el metge > els metges la metgessa (irr.) > les metges il medico
l’advocat > els advocats l’advocada > les advocades l'avvocato
el gerent > els gerents la gerent > les gerentes il manager/gestore
el conseller delegat

> els consellers delegats

la consellera delegada

> les conselleres delegades

il CEO
l'escriptor > els escriptors l’escriptora > les escriptores lo scrittore
el periodista > els periodistes la periodista > les periodistes il giornalista
el músic > els músics la música > les músiques il musicista (lett. "il musico")
el youtuber > els youtubers la youtuber > les youtubers lo youtuber
el director > els directors la directora > les directores direttore; regista
el policia > els policies la policia > ? il poliziotto
el jutge > els jutges la jutgessa (irr.) > les jutges il giudice
el químic > els químics la química > les químiques il chimico
el dentista > els dentistes la dentista > les dentistes il dentista
el veterinari > els veterinaris la veterinària > les veterinàries il veterinario
el caixer > els caixers la caixera > les caixeres il cassiere
l’entrenador > els entrenadors l’entrenadora > les entrenadores l'allenatore (vedi inglese "trainer")
el polític > els polítics la política > les polítiques il politico
el camperol > els camperols la camperola > les camperoles il contadino
el bomber > els bombers la bombera > les bomberes il pompiere
el gigolò > els gigolos la prostituta > les prostitutes il gigolò, la prostituta
el narcotraficant

> els narcotraficants

la narcotraficant

> les narcotraficantes

il trafficante/lo spacciatore
el sacerdot > els sacerdots la monja > les monges (!!!) il prete; la monaca/suora
l’electricista > els electricistes la electricista > les electricistes l'elettricista
el turista > els turistes la turista > les turistes il turista
el traductor > els traductors la traductora > les traductores il traduttore
el pintor > els pintors la pintora > les pintores il pittore
l’escultor > els escultors l'escultora > les escultores lo scultore
el tècnic > els tècnics la tècnica > les tècniques il tecnico
el treballador > els treballadors la treballadora > les treballadores il lavoratore
el carnisser > els carnissers la carnissera > les carnisseries il macellaio
la fruiteria > les fruiteries il fruttivendolo
l’artesà > els artesans l'artesà femení > les artesanes l'artigiano
el venedor > els venedors la venedora > les venedores il venditore
l’empresari > els empresaris l’emprenedora > les emprenedores l'imprenditore/impresario
el desenvolupador

> els desenvolupadors

la desenvolupadora

> les desenvolupadores

lo sviluppatore
el sastre > els sastres la sastrera > les sastres il sarto
el soldat > els soldats la soldada > les soldades il soldato
el conductor > els conductors la conductora > les conductores l'autista/il conducente
el barman > els barmans ? il barman
el perruquer > els perruquers la perruquera > les perruqueries il parrucchiere
el xef > els xefs la xef > les xefs il cuoco/lo chef
el cambrer > els cambrers la cambrera > les cambreres il cameriere
l'arquitecte > els arquitectes l'arquitecta > les arquitectes l'architetto
l’enginyer > els enginyers l'enginyera > les enginyeres l'ingegnere
l’erudit > els erudits l’erudita > les erudites lo studioso
el científic > els científics la científica > les científiques lo scienziato
l'estudiant > els estudiants l’estudiant > les estudiants lo studente
els aturats > els aturats l'aturata > les aturades il disoccupato
l'home > els homes la dona > les dones l'uomo > la donna
el nen > els nens - il bambino
el marit > els marits l'esposa > les esposes il marito > la moglie
el noi > els nois (l'avorriment)

[l’adolescent > els adolescents]

la noia > les noies

[-]

il ragazzo > la ragazza (la noia)

[l'adolescente > gli adolescenti]

el xicot > els xicots la xicota > les xicotes il fidanzato > la fidanzata
el vell > els vells la vella > les velles l'anziano/il vecchio > l'anziana/la vecchia
el pare > els pares la mare > les mares il padre > la madre

Nomi comuni di luogo (incluse le stanze della casa) e elementi geografici[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
la casa > les cases la casa [a home: casa/famiglia]
la sala d'estar > les sales d'estar il soggiorno
la cuina > les cuines la cucina
el dormitori > els dormitoris la camera da letto
el bany > els banys il bagno
l’armari > els armaris l'armadio
el passadís > els passadissos il corridoio
el sostre > els sostres il tetto
l’ajuntament > els ajuntaments il municipio
la biblioteca > les biblioteques la biblioteca
el mercat > els mercats il mercato
el supermercat > els supermercats il supermercato
el camp de futbol > els camps de futbol il campo da calcio/football
el banc > els bancs la banca
la carretera > les carreteres la strada
l'aparcament > els aparcaments il parcheggio
la plaça > les places la piazza
l'hospital > els hospitals l'ospedale
l'aeroport > els aeroports l'aeroporto
l'estació de tren > les estacions de tren la stazione del treno
l'estació de metro > les estacions de metro la stazione della metro(politana)
la parada de l'autobús > les parades d'autobús la fermata del bus
l'escola > les escoles la scuola
la universitat > les universitats l'università
el teatre > els teatres il teatro
el restaurant > els restaurants il ristorante
l'hotel > els hotels; el motel > els motels l'hotel, il motel
el parc > els parcs il parco
l'església > les esglésies la chiesa
el gratacel > els gratacels il grattacielo
la vila > les viles la villa
la muntanya > les muntanyes la montagna
el turó > els turons la collina
la plana > les planes la pianura
el mar > els mars il mare
el riu > els rius il fiume
el llac > els llacs il lago
la platja > les platges la spiaggia
el bosc > els boscos il bosco/la foresta
el volcà > els volcans il vulcano
el desert > els deserts il deserto
la sabana > les sabanes la savana
la ciutat > les ciutats la città
el camp > els camps la campagna

Nomi di mobili, piccoli oggetti e attrezzi non tecnologici e analogici, mezzi di spostamento[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
el cotxe (elèctric) > els cotxes (elèctrics) la macchina/automobile (elettrica)
el carro > els carros la carrozza
la bicicleta > les bicicletes la bicicletta
el patinet > els patinets lo scooter/monopattino
la moto > les motos la moto
l'avió > els avions l'aereo
l’helicòpter > els helicòpters l'elicottero
el campista > els campistes il camper
el camió > els camions il camion/furgone
el plat > els plats il piatto
la forquilla > les forquilles la forchetta
la cullera > les culleres il cucchiaio
el ganivet > els ganivets il coltello
l’olla > les olles la pentola
la paella > les paelles la padella
la brúixola > les brúixoles la bussola
la clau anglesa > les claus angleses la chiave inglese
l’ungla > les ungles il chiodo
l'ampolla > les ampolles la bottiglia
el paraigües > els paraigües l'ombrello
la porta > les portes la porta
la finestra > les finestres la finestra
el bolígraf > els bolígrafs la penna
el llapis > els llapis la matita
el full > el fulls il foglio
el llençol > els llençols la coperta
la caixa > les caixes la scatola
la taula > les taules il tavolo
la cadira > les cadires la sedia
el sofa > els sofas la poltrona
la catifa > les catifes il tappeto
la pintura > les pintures il dipinto/quadro
el vaixell > els vaixells il vaso
la prestatgeria > les prestatgeries la libreria
la pica > les piques il lavandino
l’aixeta > les aixetes il rubinetto
el mirall > els miralls lo specchio
la pinta > les pintes il pettine
la clau > les claus la chiave

Nomi di oggetti tecnologici digitali[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
l'ordinador > els ordinadors il computer (fisso/desktop)
el portàtil > els portàtils il computer portatile
el telèfon > els telèfons il telefono
el telèfon intel·ligent

> els telèfons intel·ligents

(el smartphone > els smartphones)

lo smartphone
la tauleta > les tauletes il tablet
el cable de càrrega

> els cables de càrrega

il cavo di ricarica
la clau USB > les claus USB la chiavetta USB
les claus USB le cuffie
el rellotge digital > els rellotges digitals l'orologio digitale
la impressora > les impressores la stampante
la batedora > les batedores il frullatore
el forn > els forns il forno
el forn de microones

> els forns de microones

il forno a microonde
el reproductor de música

> els reproductors de música

il riproduttore musicale
la televisió > els televisors la televisione
l’aire condicionat

> els aparells d’aire condicionat (irr.)

il condizionatore (d'aria)
la nevera > les neveres il frigo
el congelador > els congeladors i freezer/congelatore
l’encaminador > els encaminadors il router
l’antena > les antenes l'antenna
la làmpada > les làmpades la lampada
la torxa elèctrica > les torxes elèctriques la torcia (elettrica)
la ràdio > les ràdios la radio
la càmera > les càmeres la fotocamera
la càmera de vídeo

> les càmeres de vídeo

la videocamera
la càmera de vigilància

> les càmeres de vigilància

la telecamera di sorveglianza
la caldera > les calderes la caldaia
la presa de corrent

> les preses de corrent

la presa elettrica
la rentadora > les rentadores la lavatrice
el rentavaixelles > els rentavaixelles la lavastoviglie

Parti del corpo[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
el cos > els cossos il corpo
el cap > els caps la testa/il capo
l'ull > els ulls l'occhio
l’orella > les orelles l'orecchio
el cabell > els cabells i capelli
el nas > els nassos il naso
la boca > les boques la bocca
el llavi > els llavis il labbro
la dent > les dents il dente
la llengua > les llengües la lingua
la barbeta > les barbetes il mento
el coll > els colls il collo
el pit > els pits il petto
? il seno
l'abdomen > els abdominals l'addome
l’òrgan genital > els òrgans genitals l'organo genitale
el penis > els penis il pene
la vagina > les vagines la vagina
el braç > els braços il braccio
el colze > els colzes il gomito
la mà > les mans la mano
el palmell > els palmells il palmo (della mano)
el dit (de la mà/del peu) > els dits il dito (della mano/del piede)
l'esquena > les esquenes la schiena
la natja > les natges

(* el cul > els culs)

il fondoschiena

(* volgare)

el maluc > els malucs l'anca
la cama > les cames la gamba
la cuixa > les cuixes la coscia
el genoll > els genolls il ginocchio
el peu > els peus il piede
la planta del peu > les plantes dels peus la pianta del piede
el taló > els talons il tallone/calcagno
el múscul > els músculs i muscoli
el cor > els cors il cuore
el cervell > els cervells il cervello
el pulmó > els pulmons i polmoni
l'estòmac > els estómacs lo stomaco
el ronyó > els ronyons i reni/rognoni
el fetge > els fetges il fegato
el nervi > els nervis i nervi
la vena > les venes la vena

Cibi (inclusa dei frutti e dolci), bevande, condimenti e ingredienti[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo Traduzione
l’aigua mineral l'acqua minerale
el vi blanc il vino bianco
la cervesa de barril la birra alla spina
el te de mantega il tè al burro
el cafè exprés il caffè espresso
el caputxí il cappuccino
la mantega il burro
la farina integral la farina integrale
el pa il pane
l’oli picant l'olio piccante
el vinagre blanc l'aceto bianco
el sucre morè lo zucchero di canna
la sal grossa il sale grosso
l’ou > els ous l'uovo
el pastís de xocolata (irr.)

> els pastissos de xocolata

la torta di cioccolato
la llet parcialment desnatada il latte parzialmente

scremato

els espaguetis amb

salsa de tomàquet

gli spaghetti con

salsa di pomodoro

el sushi nigiri il sushi nigiri
el sashimi il sashimi
la pizza margherita la pizza margherita
la carn; el filet la carne; la bistecca
les patates fregides

amb maionesa

la patate fritte con

maionese

les verdures bullides le verdure cotte
la cansalada fregida il bacon fritto
el gingebre lo zenzero/il ginger
el tomàquet > els tomàquets il pomodoro
l’albergínia > les albergínies la melanzana
la carbassa > les carbasses la zucca
el formatge > els formatges il formaggio (da "caseino")
l’entrepà > els entrepans;

el gos calent/hot dog

il panino/sandwich/hot dog
el pebrot il pepe
el bitxo > els bitxos il peperoncino/chili
la poma > les pomes la mela
el plàtan > els plàtans la banana
la llimona > les llimones il limone
la pera > les peres la pera
la pinya > les pinyes l'ananas
la pastanaga > les pastanagues (!!!) la carota
la síndria > les síndries l'anguria/cocomero
el kiwi > els kiwis il kiwi
el gerd > els gerds il lampone
la cirera > les cireres la ciliegia (dialetto siciliano: ciràsa)
el préssec > els préssecs la pesca (dialetto siciliano: pèrseca)
la galeta > les galetes il biscotto
el caramel > els caramels la caramella
la melmelada de maduixa la marmellata di fragole
els alls l'aglio
la ceba > les cebes la cipolla

Animali[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
el gos > els gossos il cane
el gat > els gats il gatto
l'ànec > els ànecs il papero
el cigne > els cignes il cigno
el peix > els peixos il pesce
el cranc > els crancs il granchio
la llagosta > les llagostes l'aragosta
el pop > els pops il polpo/polipo
el lleó > els lleons il leone
l'ocell > els ocells l'uccello
l’àliga > les àguiles l'aquila
el tigre > els tigres la tigre
la zebra > les zebres la zebra
la girafa > les girafes la giraffa
el camell > els camells il cammello
l'ase > els ases l'asino
el cavall > els cavalls il cavallo
l’esquirol > els esquirols lo scoiattolo

(inglese: squirrel)

el llop > els llops il lupo
l'ós > els óssos l'orso
la serp > les serps il serpente
la granota > les granotes la rana
la vaca > les vaques la mucca/vacca
el toro > els toros il toro
l'ovella > les ovelles la capra
el porc > els porcs il porco/maiale
la guineu > les guineus la volpe
l'aranya > les aranyes il ragno
el mosquit > els mosquits la mosca
la papallona > les papallones la farfalla
l’abella > les abelles l'ape
l’escorpí > els escorpins lo scorpione
el mico > els micos la scimmia
l'elefant > els elefants l'elefante
el rinoceront > els rinoceronts il rinoceronte
el panda > els pandes il panda
el mussol > els mussols il gufo
el corb > els corbs il corvo
el cadell > els cadells il cucciolo

Stati principali[modifica | modifica wikitesto]

Sono indicati sotto alcuni stati principali.

Stato Traduzione stato e popolo Nome della

capitale (italiano)

Mèxic Messico > i messicani Città del Messico
Brasil Brasile > i brasiliani Brasilia
Portugal Portogallo > i portoghesi Lisbona

[portoghese: Lisboa]

Itàlia Italia > gli italiani Roma
Alemanya Germania > i tedeschi Berlino
França Francia > i francesi Parigi
Bèlgica Belgio > i belgi Bruxelles
Luxemburg Lussemburgo > i lussemburghesi Lussemburgo
Espanya Spagna > gli spagnoli Madrid
Romania Romania > i romeni/rumeni Bucarest

[romeno: București]

Grècia Grecia > i greci Atene
Anglaterra

[Regne Unit]

Inghilterra > gli inglesi

[il Regno Unito]

Londra
Irlanda Irlanda > gli irlandesi Dublino
Estats Units

d'Amèrica

Stati Uniti d'America > gli statunitensi Washington

(Distretto di Columbia)

Canadà Canada > i canadesi Ottawa
Rússia Russia > i russi Mosca

[russo: Moskva]

Aràbia Saudita Arabia Saudita > i sauditi Riad

[arabo: Riyaad]

Emirats Àrabs Units gli Emirati Arabi Uniti > gli emiratini Abu Dhabi

[arabo: 'Abuu Zabiyy]

Indonèsia Indonesia > gli indonesiani Jakarta/Giacarta
Filipines Filippine > i filippini Manila
Austràlia Australia > gli australiani Canberra
Nova Zelanda Nuova Zelanda > i neozelandesi Wellington
República Popular

de Xina

Repubblica Popolare Cinese > i cinesi Pechino/Beijing

(hanzi: 北京 Beijing)

Japó Giappone > i giapponesi Tokyo

(kanji: 東京)

Corea del Sud Corea del Sud > i sudcoreani Seul

(hanja: 首尔)

Vietnam Vietnam > i vietnamiti Hanoi

(chu' Nom: 河内)

Índia India > gli indiani Nuova Delhi
Pakistan Pakistan > i pakistani/pachistani Islamabad
Bangladesh Bangladesh > i bengalesi Dhaka
Turquia Turchia > i turchi Ankara
Nigèria Nigeria > i nigeriani Abuja
Etiòpia Etiopia > gli etiopi Addis Abeba
Tanzània Tanzania > i tanzani Dodoma
Sud-Àfrica Sudafrica > i sudafricani Pretoria

Nomi di entità e organizzazioni sovranazionali e internazionali[modifica | modifica wikitesto]

Organizzazione Traduzione
l’Organització de les Nacions Unides l'Organizzazione delle Nazioni Unite
l'Unió Europea l'Unione Europea
l'Unió Africana l'Unione Africana
la Federació d'Àfrica Oriental la Federazione dell'Africa orientale
l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord l'Organizzazione del Trattato dell'Atlantico Settentrionale
el G7 il G7 (USA, UK, Italia, Francia, Germania, Canada; fino al 2014, Russia)
el BRICS(T) il BRICS(T) (Brasile +Russia +India +Cina +Sudafrica; +Turchia)
el Banc Mundial la Banca Mondiale
el Fons Monetari Internacional il Fondo Monetario Internazionale
l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic l'Associazione delle Nazioni del Sudest Asiatico
l’Organització Mundial de la Salut l'Organizzazione Mondiale della Salute
l’Organització Mundial del Comerç l'Organizzazione Mondiale del Commercio
l’Organització Internacional de Policia Criminal l'Organizzazione Internazionale della Polizia Criminale
l’Organització Internacional de la Francofonia l'Organizzazione Internazionale della Francofonia
la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa la Comunità di Paesi di Lingua Portoghese
la Mancomunitat de Nacions il Commonwealth delle Nazioni
el Moviment Internacional de la Creu Roja

i de la Mitja Lluna Roja

il Movimento Internazionale della Croce Rossa e Mezzaluna Rossa
el Tribunal Penal Internacional la Corte Penale Internazionale
l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació,

la Ciència i la Cultura

l'Organizzazione delle Nazioni Unite per l'Educazione, la Scienza e la Cultura
el Fons de les Nacions Unides per a la Infància il Fondo delle Nazioni Unite per l'Infanzia

Aggettivi base (esclusi i colori)[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo

(maschile)

Vocabolo

(femminile)

Traduzione
bonic > bonics bonica > boniques bello (oggetti)
bonic > bells guapa > guapes bello (persone)
bon > bons bona > bones carino; buono
lleig > lletjos lletja > lletges brutto
malvat > malvats malvada > malvades cattivo;

malvagio

saborós > saborosos saborosa > saboroses buono/gustoso
repugnant > repugnants repugnant > repugnants disgustoso
insípid > insípids insípida > insípides insipido
alt > alts alta > altes alto
baix > baixos baixa > baixes basso)
llarg > llargs llarga > llargues lungo
curt > curta curts > curtes corto
gran > grans gran > grans grande/grosso
enorme > enormes enorme > enormes enorme
petit > petits petita > petites (irr.) piccolo
sòlid > sòlids sòlida > sòlides solido
líquid > líquids líquida > líquides liquido
dur > durs dura > dures duro/difficile
suau > suaus suau > suaus morbido
dolç > dolços dolça > dolces dolce
salat > salats salada > salades salato
amarg > amargs amarga > amargues amaro
picant > picants picant > picants piccante
fàcil > fàcils fàcil > fàcils facile
difícil > difícils difícil > difícils difficile
calent > calents calenta > calentes caldo/sexy
fred > freds freda > fredes freddo
sexy sexy sensuale/sexy
gruixut > gruxuts gruixuda > gruixudes spesso
dens > densos densa, denses denso
tímid > tímids tímida > tímides timido
intel·ligent > intel·ligents intel·ligent > intel·ligents intelligente
estúpid > estúpids estúpida > estúpides stupido
ràpid > ràpids ràpida > ràpides veloce
lent > lents lenta > lentes lento
enfadat > enfadats enfadada > enfadades arrabbiato
trist > tristos trista > tristes triste
feliç > feliços feliç > felices felice/allegro
prim > prims prima > primes magro; sottile
gros > grossos grossa > grosses grasso
ric > rics rica > riques ricco
pobre > pobres pobra > pobres povero
nou > nous nova > noves nuovo
innovador > innovadors innovadora > innovadores innovativo
vell > vells vella > velles vecchio

Colori[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo

(singolare)

Vocabolo

(plurale)

Traduzione
blanc > blanca blancs > blanques Bianco
negre > negres negra > negras Nero
vermell > vermells vermella > vermelles Rosso
rosat > rosats rosa > roses (irr.) Rosa
taronja > taronges taronja > taronges Arancione
groc > grocs groga > grogues Giallo
verd > verds verda > verdes Verde
blau > blaus blava > blaves Blu
blau clar > blaus clar blavas clar > blaves car Azzurro
morat > morats morada > morades Viola
gris > grisos grisa > grises Grigio
marró > marrons marró > marrons Marrone
color cafè color cafè Color caffè
color daurat color daurat Color oro

(golden= d'oro)

Categorie grammaticali[modifica | modifica wikitesto]

Vocabolo (singolare > plurale) Traduzione
l’article determinatiu i indeterminatiu

> els articles determinants i indeterminatius

l'articolo determinato e indeterminativo
l’adjectiu > els adjectius l'aggettivo
el gènere masculí i femení il genere maschile e femminile
la preposició senzilla i articulada

> les preposicions senzilles i articulades

la preposizione semplice e articolata
el verb transitiu i intransitiu

> els verbs transitius i intransitius

il verbo transitivo e intransitivo
el verb principal i auxiliar

> els verbs principals i auxiliars

il verbo principale e ausiliare
el pronom personal i demostratiu

> els pronoms personals i demostratius

il pronome personale e dimostrativo
el número singular i plural il numero singolare e plurale
el subjecte i l’objecte directe

> els subjectes i els objectes directes

il soggetto e oggetto diretto
el complement > els complements il complemento
la diàtesi activa i passiva la diatesi attiva e passiva
el nombre ordinal i cardinal

> els nombres ordinals i cardinals

il numero ordinale e cardinale
la conjunció coordinadora i subordinada

> les conjuncions coordinadores i subordinades

la congiunzione coordinante e subordinante
l’adverbi > els adverbis l'avverbio
el verb regular i irregular

> els verbs regulars i irregulars

il verbo regolare e irregolare

Avverbi/espressioni di tempo (inclusi i mesi e i giorni della settimana)[modifica | modifica wikitesto]

(Attenzione alle preposizioni e alle iniziali maiuscole laddove presenti)

Vocabolo Traduzione
ara; en aquest moment ora/adesso; in questo momento
fa poc temps poco fa
només appena
fa dos minuts/hores/dies/setmanes/mesos/anys due minuti/ore/giorni/settimane/mesi/anni fa
ahir (al matí/a la tarda/al vespre) ieri (mattina/pomeriggio/sera)
al migdia a mezzogiorno
a la mitjanit mezzanotte
la nit passada la scorsa notte
avui oggi
aquest matí questa mattina
aquesta tarda questo pomeriggio
aquest vespre questa sera/stasera
aquesta nit stanotte
el dilluns il/di lunedì
el dimarts il martedì
el dimecres il mercoledì
el dijous il giovedì
el divendres il venerdì
el dissabte il sabato
el diumenge la domenica
al cap de setmana; en aquest cap de setmana nel weekend; questo weekend
cada diumenge (al matí) ogni domenica (mattina)
el darrer dilluns;

el mes/cap de semana/any passat

il lunedì scorso;

il mese/l'anno/weekend scorso

l'estiu passat l'estate scorsa
demà (al matí/a la tarda/al vespre) domani (mattina/pomeriggio/sera)
aquesta vegada questa volta
l'última vegada la scorsa volta
la propera vegada la prossima volta
a la primavera in primavera
a l'estiu d'estate/in estate
a la tardor d'autunno/in autunno
a l'hivern d'inverno/in inverno
el gener a gennaio
el febrer a febbraio
el març a marzo
l'abril ad aprile
el maig a maggio
el juny a giugno
el juliol a luglio
l'agost ad agosto
el setembre a settembre
l'octubre a ottobre
el novembre a novembre
el desembre a dicembre
l’octubre del 2010 nell'ottobre (del) 2010
el 10 d’octubre de 2010 il 10 ottobre 2010
l’estiu del 2010 nell'estate del 2010

Avverbi di frequenza e espressioni di frequenza; generalità sugli avverbi di modo[modifica | modifica wikitesto]

Gli avverbi di modo sono una parte del discorso invariabile e finiscono in -ment, il che li rende molto riconoscibili., e.g. ràpidament (rapidamente). Si possono mettere in fondo alla frase. Quelli di frequenza si possono mettere a inizio frase.

Avverbio Traduzione
sempre sempre
gairebé sempre quasi sempre
(molt) sovint (piuttosto/molto) spesso
de vegades;

de tant en tant

qualche volta/talvolta/ogni tanto;

di tanto in tanto

poques vegades raramente
gairebé mai quasi mai
mai mai
un cop al dia/per setmana/al mes/a l'any una volta al giorno/settimana/mese/l'anno
dos cops al dia due volte al giorno
tres cops al dia tre volte al giorno
quotidià; cada setmana/cap de setmana/mes/any ogni giorno; ogni settimana/weekend/mese/anno

Numeri cardinali in catalano[modifica | modifica wikitesto]

I numeri in catalano funzionano in modo piuttosto meccanico e quelli da 0 a 20 inclusi vanno imparati a memoria, insieme alle decine e alle migliaia. L'illustrazione generica sul funzionamento dei numeri arriva fino ai trilioni. Solo dal 21 al 29 è presente una congiunzione a separare la decina dall'unità. In più, se è unità, "un" si riduce in "-u" (tutti gli altri sono identici) se il numero è in isolamento (ma non nelle centinaia, in cui è "un"); se invece è affiancato da un nome, l'unità "uno" come in spagnolo e portoghese si accorda in genere ed è "-un, -una". Nelle centinaia, i numeri sono separati da un trattino. Nella tabella, viene indicato come "-u(n..., -una...)" per ricordare come esistano due versioni, cioè quella con numero in isolamento e affiancato da nome. Le unità si separano dalla decina con un trattino/hyphen. Il trilione in catalano si può rendere con la parola "biliardo", mentre il miliardo si rende con la parola "miliardo" o con la dicitura per esteso "mille milioni", molto diffusa e tale per cui "due miliardi, dieci miliardi, cento miliardi" > duemila milioni, diecimila milioni, centomila milioni; un trilione > un biliardo ("trilione" si usa invece in portoghese).

Numero (in cifre) Lettura (in inglese)
0 zero
1 un
2 dos
3 tres
4 quatre
5 cinc
6 sis
7 set
8 vuit
9 nou (anche "nuovo")
10 deu (Déu: "Dio")
11 onze
12 dotze
13 tretze
14 catorze
15 quinze
16 setze
17 disset
18 divuit
19 dinou
20 vint
21 vint-i-u(n..., -una...)
22 vint-i-dos
23 vint-i-tres
24 vint-i-quatre
25 vint-i-cinc
26 vint-i-sis
27 vint-i-set
28 vint-i-vuit
29 vint-i-nou
30 trenta
31 trenta-u(n..., -una...)
32 trenta-dos
40 quaranta
41 quaranta-u(n..., -una...)
50 cinquanta
51 cinquanta-u(n..., -una...)
60 seixanta
61 seixanta-u(n..., -una...)
70 setanta
71 setanta-u(n..., -una...)
80 vuitanta

[francese svizzero "huitante"]

81 vuitanta-u(n..., -una...)
90 noranta

[francese svizzero "nonante"]

91 noranta-u(n..., -una...)
100 cent
101 cent u(n..., una...)

[niente hyphen]

102 cent dos
103 cent tres
104 cent quatre
105 cent cinc
106 cent sis
107 cent set
108 cent vuit
109 cent nou
110 cent deu
111 cent onze
112 cent dotze
120 cent vint
121 cent vint-i-un(a)
122 cent vint-i-dos
130 cent trenta
131 cent trenta-un(a)
140 cent quaranta
150 cent cinquanta
160 cent seixanta
170 cent setanta
180 cent vuitanta
190 cent noranta
200 dos-cents
250 dos-cents cinquanta
251 dos-cents cinquanta-un(a)
300 tres-cents
400 quatre-cents
500 cinc-cents
600 sis-cents
700 setcents
800 vuit-cents
900 nou-cents
1000 mil
1001 mil i un
1002 mil dos
1003 mil tres
1010 mil deu
1011 mil onze
1020 mil vint
1030 mil trenta
1100 mil i cent
1200 mil dos-cents
1250 mil dos-cents cinquanta
1300 mil tres-cents
1400 mil quatre-cents
1500 mil cinc-cents
1600 mil sis-cents
1700 mil set-cents
1800 mil vuit-cents
1900 mil nou-cents
2000 dos mil
2500 dos mil cinc-cents
3000 tres mil
4000 quatre mil
5000 cinc mil
6000 sis mil
7000 set mil
8000 vuit mil
9000 nou mil
10.000 deu mil
10.001 deu mil un(a)
10.500 deu mil cinc-cents
15.000 quinze mil
20.000 vint mil
30.000 trenta mil
40.000 quaranta mil
50.000 cinquanta mil
60.000 seixanta mil
70.000 setanta mil
80.000 vuitanta mil
90.000 noranta mil
100.000 cent mil
100.001 cent mil un(a)
150.000 cent cinquanta mil
200.000 dos-cents mil
250.000 dos-cents cinquanta mil
300.000 tres-cents mil
400.000 quatre-cents mil
500.000 cinc-cents mil
600.000 sis-cents mil
700.000 set-cents mil
800.000 vuit-cents mil
900.000 nou-cents mil
1.000.000 un milió
1.000.001 un milió i un(a)
1.500.000 un milió i cinc-cents mil
2.000.000 dos milions
3.000.000 tres milions
4.000.000 quatre milions
5.000.000 cinc milions
6.000.000 sis milions
7.000.000 set milions
8.000.000 vuit milions
9.000.000 nou milions
10.000.000 deu milions
11.000.000 onze milions
15.000.000 quinze milions
20.000.000 vint milions
25.000.000 vint-i-cinc milions
30.000.000 trenta milions
40.000.000 quaranta milions
50.000.000 cinquanta milions
60.000.000 seixanta milions
70.000.000 setanta milions
80.000.000 vuitanta milions
90.000.000 noranta milions
100.000.000 cent milions
150.000.000 cent cinquanta milions
200.000.000 dos-cents milions
300.000.000 tres-cents milions
400.000.000 quatre-cents milions
500.000.000 cinc-cents milions
600.000.000 sis-cents milions
700.000.000 set-cents milions
800.000.000 vuit-cents milions
900.000.000 nou-cents milions
1.000.000.000 mil milions; un miliard
1.500.000.000 mil milions i cinc-cents milions
2.000.000.000 dos mil milions; dos miliards
3.000.000.000 tres mil milions
4.000.000.000 quatre mil milions
5.000.000.000 cinc mil milions
6.000.000.000 sis mil milions
7.000.000.000 set mil milions
8.000.000.000 vuit mil milions
9.000.000.000 nou mil milions
10.000.000.000 deu mil milions; deu miliards
15.000.000.000 quinze mil milions
20.000.000.000 vint mil milions
30.000.000.000 trenta mil milions
40.000.000.000 quaranta mil milions
50.000.000.000 cinquanta milions
60.000.000.000 seixanta mil milions
70.000.000.000 setanta mil milions
80.000.000.000 vuitanta milions
90.000.000.000 noranta mil milions
100.000.000.000 cent mil milions; cent miliards
150.000.000.000 cent cinquanta milions
200.000.000.000 dos-cents mil milions
300.000.000.000 tres-cents mil milions
400.000.000.000 quatre-cents mil milions
500.000.000.000 cinc-cents mil milions
600.000.000.000 sis-cents mil milions
700.000.000.000 set-cents mil milions
800.000.000.000 vuit-cents mil milions
900.000.000.000 nou-cents mil milions
1.000.000.000.000 un bilió
1.500.000.000.000 un bilió i cinc-cents milions
2.000.000.000.000 dos bilions
3.000.000.000.000 tres bilions
4.000.000.000.000 quatre bilions
5.000.000.000.000 cinc bilions
6.000.000.000.000 sis bilions
7.000.000.000.000 set bilions
8.000.000.000.000 vuit bilions
9.000.000.000.000 nou bilions
10.000.000.000.000 deu bilions
15.000.000.000.000 quinze bilions
20.000.000.000.000 vint bilions
25.000.000.000.000 vint-i-cinc bilions
30.000.000.000.000 trenta bilions
40.000.000.000.000 quaranta bilions
50.000.000.000.000 cinquanta bilions
60.000.000.000.000 seixanta bilions
70.000.000.000.000 setanta bilions
80.000.000.000.000 vuitanta bilions
90.000.000.000.000 noranta bilions
100.000.000.000.000 cent bilions
150.000.000.000.000 cent cinquanta bilions
200.000.000.000.000 dos-cents bilions
300.000.000.000.000 tres-cents bilions
400.000.000.000.000 quatre-cents bilions
500.000.000.000.000 cinc-cents bilions
600.000.000.000.000 sis-cents bilions
700.000.000.000.000 set-cents bilions
800.000.000.000.000 vuit-cents bilions
900.000.000.000.000 nou-cents bilions

Bibliografia[modifica | modifica wikitesto]

  • Ibarz, Toni; Ibarz, Alexander. Colloquial Catalan. The Complete Course for Beginners. Routledge, USA, Canada: 2005.
  • Wheeler, Max W.; Yates, Alan; Dols, Nicolau. Catalan. A Comprehensive Grammar. Routledge, London, New York: 1999.

Voci correlate[modifica | modifica wikitesto]

Collegamenti esterni[modifica | modifica wikitesto]

Controllo di autoritàLCCN (ENsh2008100167 · J9U (ENHE987007547326305171